dijous, 29 de setembre de 2011

Ressenya de l'Accent per Hèctor Serra


PDF Imprimeix Correu electrònic
Roda, trenet i núvols de sucre.


contri_sergiCada mestre té el seu llibret, i cada cantautor té tot un microclima que el defineix, producte de la interacció amb l’espai que l’envolta i de les experiències viscudes en el transcurs d’una existència. La cançó d’autor esdevé, d’aquesta manera, un projecte recreatiu però alhora íntim i introspectiu, una anàlisi d’intencions, manies, pors o capítols vitals per a l’estabilitat dels sentiments. Quan una persona cerca orígens i identitat, i fa l’esforç de traslladar aquestes pulsions al terreny de l’expressió musicada, hem de ser conscients que estem davant un acte de conquesta emocional, una fita necessària que ens ajuda a conèixer millor el que som i per què ho som.

Fitxa tècnica

Dies de fira i flors

Sergi Contrí
CK Music
2011

Qui pot estar d’acord amb això és el cantautor Sergi Contrí (Dénia, 1978), que ens ha tornat a demostrar amb el seu nou treball, Dies de fira i flors, l’esplèndida conjunció assolida entre una sonoritat pop força melòdica i una poesia de penetrant nostàlgia, que sempre remet al poble, a la infantesa, a les postals de la natura brindades pel Montgó. Vuit nous temes amb una immensa i inabastable cosmovisió protagonitzada per animalets grimpadors, voladors i nadadors que donen colorit a unes històries que viatgen fins els mitjans dels anys noranta, quan un cantautor adolescent deixava el poble i descobria la gran ciutat. Dies de fira i flors, per tant, segueix l’estel de l’anterior disc de Contrí, Comptant sargantanes (Cambra Records, 2006), tot i que aquest recorre molt més a la guitarra elèctrica i envernissa les cançons amb molta més maduresa. El punteig detallista de la guitarra de Joan Sengermés s’erigeix en algun dels temes amb una força que frega el rock d’alta fidelitat. Una potència sonora que, malgrat tot, no aconsegueix deixar en segon plànol la melodia ensucrada que identifica al de Dénia.

Tot i que han passat cinc anys entre tots dos treballs discogràfics, Contrí no ha passat desapercebut en el món de la música. Més de cent actuacions arreu de les comarques dels Països Catalans avalen el seu treball. Ha trepitjat festivals com el Rock a la Mar de Dénia o el 300 anys de Lluites i Cançons, i escenaris tan prestigiosos com el del Palau de la Música de València. Ara bé, Sergi Contrí no només és un artista de grans esdeveniments. Una vegada més, i com molts altres cantautors, la vertadera batalla per la dignificació de la música en valencià l’ha lliurada en humils recintes (casals, ateneus, concerts autogestionats...), mercès a desenes de col·lectius i associacions sense ànim de lucre que posen el contrapès a una política cultural institucional que dóna l’esquena reiteradament a aquells que s’expressen en valencià. Col·lectius com Safranar, que el passat 20 de juliol va convidar el de Dénia per presentar el nou disc a la cinquena edició del Cantautors a Torrent. Una vetllada digna d’esment que, sense el suport complet del govern local, trau endavant cada any forces renovades per continuar dempeus. En escenaris tan respectables com aquest, és on propostes com les de Sergi Contrí prenen l’empenta necessària. Contrí bé que ho sap: ja en porta dues edicions.

1 comentari:

  1. Publicat al número 207 de l'Accent (del 28 de juliol al 10 d'agost de 2011 )

    ResponElimina