divendres, 21 de desembre de 2012

La sort i els dies clars

La sort i els dies clars fa vore des de dalt del Montgó Eivissa. Des de ben menut el somni d'arribar a l'illa nedant ha estat present; el pensament continu de la proximitat, arrelada a la comarca amb centenars de topònims comuns ha anat creixent fins el punt que origina aquesta cançó. 

Separats tan sols per litres i litres de sal, Eivissa i la Marina Alta de vegades es poden tocar amb la punteta dels dits, en canvi, altres vegades, la Mediterrània es torna mar embravida i la proximitat desapareix entre onades de bromera.

La relativitat de les distàncies i el diluvi poruc dels esdeveniments a nivell sentimental van de la mà en aquesta cançó. "Tot queda lluny", enregistrada també al darrer concert, forma part d'aquelles cançons que necessàriament ens transporten a les platges desertes de la Marina Alta un hivern qualsevol.


Vos enllace el vídeo! 

A gaudir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada