divendres, 27 de maig de 2011

Tot queda lluny

Havíem mantingut l´equilibri perfecte durant tant de temps...
que encara és difícil saber el pes del guanyador.
Carícies als braços , paraules d´estima per anar dormint,
dies i més dies finestres obertes mirant a la mar.
Cossiols plens de sorra, petxines i pedres que treia el mal temps,
llenguatge dels gestos, mirades que parlen molt més que la veu.

Intentàvem vore en els dies més clars,
el dibuix de Cullera, Segària, les Illes, València.
Acabàvem bregant l´un amb l´altre
fins caure tots dos a terra,
dis-me perquè?? tot queda lluny.

Paraules i lletres que intenten descriure aquell sentiment,
records i promeses ja veus ara es queden en res.
Dies i més dies mirant les finestres tancades pel vent,
tothom em recorda no hi ha res que no ho cure el temps.
Sorra a les butxaques, cartes engroguides res més.
Petons que es moren per no poder-los donar.

Intentàvem vore en els dies més clars,
el dibuix de Cullera, Segària, les Illes, València.
Acabàvem bregant l´un amb l´altre
fins caure tots dos a terra,
dis-me perquè?? tot queda lluny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada