SERGI CONTRÍ: Crítica del disc apareguda a l'Enderrock d'octubre.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Crítica del disc apareguda a l'Enderrock d'octubre.

El cantautor valencià Sergi Contrí reafirma la seua evolució cap a un rock d'autor amb compromís en aquest seu segon disc.Ho mostra en cançons com"Dies de fira i flors" o "Que no fóra diferent",aquesta última tota una declaració amb un fons i una forma melòdica molt guitarrera que mira cap al rock d'arrel nord-americana.El cantautor de Dénia ha dissenyat un repertori atractiu on fa una crida per la defensa de la cultura i la terra, denunciant tota la destrucció que pateix la seva comarca de la Marina Alta.Acompanyat d'uns músics valencians que dominen molt bé el seu ofici com són els Munlogs - Vicent Galan "Fiti" al baix i Kike Lafont a la bateria - i de Joan Sengermés a la guitarra, Contrí es consolida com una de les perles de la nova escena valenciana.
Cançó d'autor autòctona que es combina amb rock d'arrel nord-americana,un estil encara no reconegut però amb una gran repercussió arreu del panorama valencià.

Ferran Amado.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Crítiques del disc "Dies de Fira i Flors".

«Supone un firme paso en la carrera de un compositor con indiscutible voz propia». Eduardo Guillot. La Cartelera (Levante-EMV).

«Sergi Contrí reafirma la seua evolució cap a un rock d'autor amb compromís en aquest seu segon disc. Es consolida com una de les perles de la nova escena valenciana». Ferran Amado. Revista Enderrock

«En el seu segon disc, el cantautor de Dénia Sergi Contrí confirma les seues homologables prestacions en el vessant més acústic i intimista (Matins llargs). Amb tot, la seua veu guanya múscul i el seu discurs entitat quan les guitarres elèctriques de Joan Sengermés entren en joc en el remat de Dies de fira i flors, en l’ecologista Mar enfora terra endins o en el magnífic tall que tanca el disc, Vinc (casa II). Xavier Aliaga. El País.

«Quan una persona cerca orígens i identitat, i fa l’esforç de traslladar aquestes pulsions al terreny de l’expressió musicada, hem de ser conscients que estem davant un acte de conquesta emocional, una fita necessària que ens ajuda a conèixer millor el que som i per què ho som». Hèctor Serra. L'Accent.

«Si descomptem un parell de cançons servides en cru amb només guitarra acústica i veus —que tot i això no desdiu gens ni mica del conjunt— el que predomina a Dies de fira i flors és el rock vitamínic de pols contundent, guitarres bullicioses i melodies dibuixades amb traç musculós —penseu, per exemple, en els Weezer dels discos blau i verd. Una atmosfera elèctrica magníficament erigida per embolcallar les confidències d’un músic que aprofita aquest amable recer per explicar-nos —i, potser el que és més important: explicar-se ell mateix— l’incòmode camí que porta de la infantesa a l’edat adulta: un camí que passa per la dolorosa acceptació de que la tristesa durarà sempre i de que, efectivament, mai hi haurà fira sense flors». Josep Vicent Frechina. Autor de «La Cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns».