He crescut amb la certesa de que aquell niu d'ametralladores vora l'espigó i dintre de la mar estava ple de morenes o fins i tot pot ser, alguna tintorera.Algun amic fent-se el valent assegurava que amb aigua fins els genolls havia vist un grapat de morenes nedant com voltors vora un animal mort.
Amb el pas del temps, han desaparegut els espigons, també els refugis de la Guerra Civil de primera línia de platja i com no, també les tintoreres imaginàries del meu cap. Ho recorde fent memòria revivint aquell matí en el que vaig trobar el forat idoni i vaig omplir el poal de "cabots" i "rascasses".Quina alegria vore els colors del peix acabat de traure, i les rascasses amb les seues punxes...i el seu brou amb la resta de la morralla...i el posterior arròs abanda!!!
Sòc de la Marina, de Dénia, terra que es rega amb sènia , terra de joguines i panses, terra marinera pels 4 costats...i ho dic ben fort davant aquells que ens han venut el turisme com a condició "Sine qua non" per al desenvolupament de la ciutat, aquells que encara mantenen projectes absurds i faraònics com a clau de salvació,aquells que els importa ben poc la sostenibilitat, aquells que canvien de samarreta davant un nou PGOU, aquells que menyspreen la llengua pròpia dels deniers i denieres, aquells que haurien de donar explicacions davant l'elevada taxa d'atur jove de la comarca...aquells que en definitiva, els importa ben poc la comarca que deixarem a les nostres filles i fills si la contrapartida és una butxaca plena de bitllets.
Amb el pas del temps, han desaparegut els espigons, també els refugis de la Guerra Civil de primera línia de platja i com no, també les tintoreres imaginàries del meu cap. Ho recorde fent memòria revivint aquell matí en el que vaig trobar el forat idoni i vaig omplir el poal de "cabots" i "rascasses".Quina alegria vore els colors del peix acabat de traure, i les rascasses amb les seues punxes...i el seu brou amb la resta de la morralla...i el posterior arròs abanda!!!
Sòc de la Marina, de Dénia, terra que es rega amb sènia , terra de joguines i panses, terra marinera pels 4 costats...i ho dic ben fort davant aquells que ens han venut el turisme com a condició "Sine qua non" per al desenvolupament de la ciutat, aquells que encara mantenen projectes absurds i faraònics com a clau de salvació,aquells que els importa ben poc la sostenibilitat, aquells que canvien de samarreta davant un nou PGOU, aquells que menyspreen la llengua pròpia dels deniers i denieres, aquells que haurien de donar explicacions davant l'elevada taxa d'atur jove de la comarca...aquells que en definitiva, els importa ben poc la comarca que deixarem a les nostres filles i fills si la contrapartida és una butxaca plena de bitllets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada