dilluns, 30 d’abril del 2012

Memòria musical.

Porte uns dies vivint el meu propi "remember" musicalment parlant.He retornat als dies en els que el meus germans Eduard i Vicent em punxaven vinils en un antic "tocadiscos" de la botiga d'electrodomèstics on treballava mon pare.Gràcies a les plataformes digitals he pogut reescoltar grups com 21 Japonesas, La dama se esconde, Armas Blancas , PVP,Comité Cisne,Pantaix,Kartutx, 4000 som prou...també els primers discos de Joan Amèric, Remigi Palmero,"el Sifoner"( un autèntic fenomen a finals dels 70 i primers dels 80 a la Marina Alta )Els meus primers records musicals i el meu primer concert es remunten a aquell dia plujós en que Raimon va actuar a la Sala d'Actes de l' Institut Chabàs de Dénia; correria l'any 82, o pot ser el 83...no arribe a tanta memòria però recorde gent esperant per entrar al concert que es va omplir de gom a gom...vaig anar amb els meus pares i uns amics de la família, per la mateixa època recorde la Plaça del Convent de Dénia ( espai emblemàtic per a fer concerts ara reduit a terrasses de restaurants franquiciats ) a reventar en un concert de Lluís el Sifoner.Per la mateixa plaça passaren LLach( presentant "Un pont de mar blava"), Al Tall, Paco Muñoz...encara guarde la senyera que m'acompanyava a aquells primers concerts, una senyera que vaig furtar d'una farola en la Festa Major de Dénia i a la qual vaig haver-li de retallar amb una tisora i amb precissió la franja blava que mai m'ha representat.
Més tard vaig viure el boom del que es va anomenar rock català, amb concerts de Sopa de Cabra a Gata, Elx, la Xara, Benidoleig amb Anselmos; de Sau a Oliva, el Verger , Els Poblets...Capdetrons i Grafort també a Els Poblets...Lax'n'busto a Oliva presentant "La caixa que puja i baixa"...al mateix temps sonaven al meu walkman sony megabass comprat a Andorra al viatge de final de curs de 8é les primeres cançons d'Obrint Pas i aquella maqueta on s'incloien temes com "No tingues por" o "Zapata vive"...
Anys després i mirant pel retrovisor puc dir que he tingut la sort de compartir escenari amb gent que admirava i admire...sempre m'he considerat un espectador fins i tot en els meus propis concerts.Guardaré sempre a la memòria els primers viatges amb Alabajos ( jo no he tingut carnet de conduir fins fa dos dies),els primers concerts a la Universitat de València recolzats pel BEA i pel Servei de Política Lingüística...la nit en que el COM va fer un homenatge a Ovidi Montllor a Ca Revolta i vaig cantar tot cohibit mentre a peu d'escenari estaven gran part de la gent que admire ( Amèric, Manolo Miralles , Vicent Torrent ...)
Només puc donar gràcies a tota la gent que ha parat l'orella a les meues cançons o que m'ha oferit la possibilitat de tocar a casa seua...em quede amb tota la gent que he conegut i totes les comarques que he visitat....allò més positiu de fer cançons ha estat conèixer millor aquest país que no em cansaré mai de defensar.
Ens veiem !!!! Salut i País!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada