dijous, 3 de maig de 2012

Somnis porucs.

He somiat de nou el diluvi poruc de les casualitats,
les guitarres i les piragües a vora mar.
Sargantanes vora les sèquies,les parets i les mans.
I sòn els planetes i les fulles de més tardors les que em cerquen
mentre em creixen els brots tendres i nous.
I són el pol·len i la pols dels llibres pendents,
les cançons que mai escriuré.
Allò que ja no m'afecta i que deixaré per més endavant,
quan fluisca si es donen de nou les casualitats distants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada