SERGI CONTRÍ: Premis Ovidi 2012

dilluns, 18 de juny del 2012

Premis Ovidi 2012

"Dies de fira i flors" està nominat a millor disc de cançó dels Premis Ovidi 2012 junt "Música i lletra" de Feliu Ventura , "A l'ombra de l'obscuritat" d'Andreu Valor i "Directament" de Joan Amèric.Els premis s'entregaran el proper dia 28 de juny a les 22h. al Teatre el Micalet de la ciutat de València.

Estic molt content, de fet, estar al costat dels altres tres nominats ja és en si mateix un premi, una injecció de moral en un any complicat pel que fa a concerts.

Així que si s'animeu ens podem vore el proper dia 28 al Teatre el Micalet, als Premis Ovidi, a la festa de la música en valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Crítiques del disc "Dies de Fira i Flors".

«Supone un firme paso en la carrera de un compositor con indiscutible voz propia». Eduardo Guillot. La Cartelera (Levante-EMV).

«Sergi Contrí reafirma la seua evolució cap a un rock d'autor amb compromís en aquest seu segon disc. Es consolida com una de les perles de la nova escena valenciana». Ferran Amado. Revista Enderrock

«En el seu segon disc, el cantautor de Dénia Sergi Contrí confirma les seues homologables prestacions en el vessant més acústic i intimista (Matins llargs). Amb tot, la seua veu guanya múscul i el seu discurs entitat quan les guitarres elèctriques de Joan Sengermés entren en joc en el remat de Dies de fira i flors, en l’ecologista Mar enfora terra endins o en el magnífic tall que tanca el disc, Vinc (casa II). Xavier Aliaga. El País.

«Quan una persona cerca orígens i identitat, i fa l’esforç de traslladar aquestes pulsions al terreny de l’expressió musicada, hem de ser conscients que estem davant un acte de conquesta emocional, una fita necessària que ens ajuda a conèixer millor el que som i per què ho som». Hèctor Serra. L'Accent.

«Si descomptem un parell de cançons servides en cru amb només guitarra acústica i veus —que tot i això no desdiu gens ni mica del conjunt— el que predomina a Dies de fira i flors és el rock vitamínic de pols contundent, guitarres bullicioses i melodies dibuixades amb traç musculós —penseu, per exemple, en els Weezer dels discos blau i verd. Una atmosfera elèctrica magníficament erigida per embolcallar les confidències d’un músic que aprofita aquest amable recer per explicar-nos —i, potser el que és més important: explicar-se ell mateix— l’incòmode camí que porta de la infantesa a l’edat adulta: un camí que passa per la dolorosa acceptació de que la tristesa durarà sempre i de que, efectivament, mai hi haurà fira sense flors». Josep Vicent Frechina. Autor de «La Cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns».