Mentre escolte "El fin del mundo en mapas" de l'amic i company de maldecaps a la Facultat de Dret "MARONDA", m'ha arribat aquesta crítica del disc, com que ho penge tot, aqui va una altra opinió sobre "Dies de fira i flors", que ens arriba a través d'un blog on hi participa l'amic i periodista Marc Gomar...
Una modesta contribució a la patafísica internacional
on 11/05/2012
by janosomres in Crispina Startone,
Comments (0)
Flors damunt l’asfalt
He acceptat escriure les crítiques musicals en aquesta modesta
publicació perquè esperava que, almenys, se’m remunerara amb els cedés
que, de tant en tant, envien els profitosos segells discogràfics. El que
no esperava és que el meu camp d’acció es limitara, per qüestió de
principis, als que es poden descarregar a Internet -on, sinó- de manera
gratuïta. La Junta General d’Accionistes, així com el Consell Editorial
i, fins i tot, el Comité de Redacció, entenen que no aprofita de res
parlar de discos que no han escoltat els lectors. Així que ací va, de
bades, el primer: Dies de fira i flors, de Sergi Contrí (punxeu sobre l’enllaç, se us ha d’explicar tot!).
Els que van arribar a veure InfoTV recordaran, mai millor dit,
un dels temes de “Comptant sargantanes” (2006) perquè va servir de
sintonia a la filantròpica emissora. Cinc anys després de comptar
sargantanes, arriba el segon treball de Contrí, “Dies de fira i flors”.
El denier manté intacta la seua proposta: rock d’arrels americanes,
lletres mediterrànies, una veu agradosa com poques i una banda que dóna
gust. Un disc lluminós i vitalista molt adequat per als malalts de crisi.
Després de la frase, que m’ha quedat per a emmarcar, una xicoteta broma
en forma d’anunciant, que la cosa no està com per a rebutjar propostes.
I arriba el moment més esperat, la crítica de la crítica que m’ha atorgat popularitat i enemics. Toca afusellar -sense citar-los per
a no ofendre amb la meua crítica despietada- el que han dit els meus
col·legues: “un pas ferm en la carrera d’un compositor amb indiscutible
veu pròpia” -un cliché-, “la seua veu guanya múscul i el seu
discurs, entitat” -el mateix que abans, però més elaborat-, ”una de les
perles de la nova escena valenciana” -excessivament kitsch-,
“rock vitamínic de pols contundent” -no us ho deia?- i la meua
preferida: “estem davant d’un acte de conquesta emocional”. Per acabar
com cal, li hauríem de posar nota, però com que sóc molt de la
Rockdeluxe, ho evitaré. Senzillament escriuré 7/8, el meu track preferit: “Darrerament”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada