divendres, 11 de maig de 2012

Una altra crítica.

Mentre escolte "El fin del mundo en mapas" de l'amic i company de maldecaps a la Facultat de Dret "MARONDA", m'ha arribat aquesta crítica del disc, com que ho penge tot, aqui va una altra opinió sobre "Dies de fira i flors", que ens arriba a través d'un blog on hi participa l'amic i periodista Marc Gomar...

on 11/05/2012 by janosomres in Crispina Startone, Comments (0)

Flors damunt l’asfalt

He acceptat escriure les crítiques musicals en aquesta modesta publicació perquè esperava que, almenys, se’m remunerara amb els cedés que, de tant en tant, envien els profitosos segells discogràfics. El que no esperava és que el meu camp d’acció es limitara, per qüestió de principis, als que es poden descarregar a Internet -on, sinó- de manera gratuïta. La Junta General d’Accionistes, així com el Consell Editorial i, fins i tot, el Comité de Redacció, entenen que no aprofita de res parlar de discos que no han escoltat els lectors. Així que ací va, de bades, el primer: Dies de fira i flors, de Sergi Contrí (punxeu sobre l’enllaç, se us ha d’explicar tot!).

Els que van arribar a veure InfoTV recordaran, mai millor dit, un dels temes de “Comptant sargantanes” (2006) perquè va servir de sintonia a la filantròpica emissora. Cinc anys després de comptar sargantanes, arriba el segon treball de Contrí, “Dies de fira i flors”. El denier manté intacta la seua proposta: rock d’arrels americanes, lletres mediterrànies, una veu agradosa com poques i una banda que dóna gust. Un disc lluminós i vitalista molt adequat per als malalts de crisi. Després de la frase, que m’ha quedat per a emmarcar, una xicoteta broma en forma d’anunciant, que la cosa no està com per a rebutjar propostes.

I arriba el moment més esperat, la crítica de la crítica que m’ha atorgat popularitat i enemics. Toca  afusellar -sense citar-los per a no ofendre amb la meua crítica despietada- el que han dit els meus col·legues: “un pas ferm en la carrera d’un compositor amb indiscutible veu pròpia” -un cliché-, “la seua veu guanya múscul i el seu discurs, entitat” -el mateix que abans, però més elaborat-, ”una de les perles de la nova escena valenciana” -excessivament kitsch-, “rock vitamínic de pols contundent” -no us ho deia?- i la meua preferida: “estem davant d’un acte de conquesta emocional”. Per acabar com cal, li hauríem de posar nota, però com que sóc molt de la Rockdeluxe, ho evitaré. Senzillament escriuré 7/8, el meu track preferit: “Darrerament”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada